Observatori Educatiu

L’Observatori Educatiu d’Ontinyent arreplega de manera sistemàtica informació sobre l’educació i la formació professional i continua de la ciutat. Ho fa a través de la construcció d’indicadors quantitatius que responen a deu línies temàtiques d’interés per a copsar l’estat de l’educació a Ontinyent.

Una part d’aquestes línies responen als objectius marcats per la Unió Europea en la seua Estratègia 2020. Aquestos són: aprenentatge permanent, baix rendiment, educació superior, abandonament prematur dels estudis i  participació en educació infantil. La resta respon a l’interés de la comunitat educativa del municipi: absentisme escolar, coeducació, multilingüisme, participació i formació del professorat. 

La ciutat d’Ontinyent compta amb un total de 24 centres d’ensenyament autoritzats per la Generalitat Valenciana. Trobem destacable el fet de què no compte amb escoles infantils de 1er cicle, tot i la provisió per part de la Conselleria d’Educació, d’aules de 2 anys a quatre centres públics. Així com una major preeminència dels centres públics davant dels de titularitat privada en l’ensenyament obligatori.

No obstant això, cal assenyalar que els centres de titularitat privada tenen una taxa de cobertura major que la dels centres públics. Com a exemple, trobem alguns casos per sobre el 100% (ONT011, ONT012, ONT015). Als centres públics, sovint no arriben a cobrir les places ofertades. Igualment, en aquesta mirada panoràmica dels centres, és precís assenyalar que són els públics on es concentra la major part de la població d’origen estranger. 

La primera de les línies, l’aprenentatge permanent, ens mostra un perfil d’estudiantat clarament feminitzat: un 72.96% en el cas d’ONT020 i un 65.77% en el cas d’Unisocietat, l’oferta formativa de la Universitat de València a la ciutat dirigida a persones a les quals no els interessa tindre una certificació reglada. 

En el cas del baix rendiment considerem dos indicadors. D’una banda la taxa d’idoneïtat a 6è de primària, el percentatge de xiquets i xiquetes que estan cursant el curs que els hi correspon per edat. En aquest sentit, la no idoneïtat és reduïda però, si que és cert que té un perfil clarament masculí que mostra una major incidència en els centres de titularitat privada. D’altra banda, el segon indicador considerat, el baix rendiment en les matèries de castellà, valencià i matemàtiques, el que les dades recollides indiquen és que la repetició no sembla ser una bona estratègia per a millorar el rendiment i que són els xics d’origen estranger on major incidència hi té el baix rendiment. 

En quant a l’educació superior, les dades ens posen a la ciutat d’Ontinyent lluny de l’objectiu de la Unió Europea. Aquest ens marca que el 40% de les persones d’entre 30 i 34 anys  haurien de tenir estudis superiors i això la nostra ciutat només arriba a un 31.9%. Aquesta xifra també es situa per davall de la mitjana espanyola, que sí arriba a la fita marcada amb un  41.2%. 

També l’abandonament prematur dels estudis retorna una imatge si no preocupant, si a tenir en compte per a futures anàlisis més aprofundides. Si bé la Unió Europea ens marca que no siga inferior al 10% la proporció de joves entre 18 i 25 anys que no estiguen cursant educació secundària postobligatòria aquesta xifra a Ontinyent és prou més elevada. Tot i això, cal una revisió minuciosa de la manera en com s’arreplega aquesta informació per part de l’Administració Pública.

L’absentisme, una de les línies marcades pel propi Observatori, es mesura amb el percentatge d’estudiants que han faltat 5 o més dies en les 20 jornades lectives del mes de febrer de 2018. En aquesta línia cal assenyalar la manca d’informació en Ensenyament Primari. En el cas de l’Ensenyament Secundari, la major incidència de l’absentisme als centres públics respecte als privats.  

Seguint amb la coeducació, ací cal assenyalar, en primer lloc, la masculinització d’alguns nivells educatius. És el cas dels cicles formatius i de la formació Professional Bàsica. Aquestos, estan molt masculinitzats i presenten una escassa incidència de la matriculació de dones, si bé és cert que més en alguns itineraris que altres. En quant a la tasca en coeducació del claustre dels centres de la ciutat, podem apreciar que és rellevant doncs a tots els centres consultats mostren una incidència superior al 5 en aquells ítems que hem considerat significatius en analitzar.

En la línia dedicada al que hem anomenat multilingüisme, podem assenyalar que mentre als centres públics l’ensenyament en valencià és una realitat innegable. No així en el cas dels centres de titularitat privada.

Respecte a la participació dels diferents col·lectius de la comunitat educativa, de moment només hem considerat la participació en les passades eleccions als Consells Escolars. En aquest cas cal destacar la gran diversitat de circumstàncies per centre però amb el nexe en comú d’una baixa participació de les famílies. 

Per últim, hi ha hagut línies que no han pogut ser desenvolupades o bé s’han dut a terme de manera insufcient per diverses circumstàncies. Aquestes línies són: participació en educació infantil i formació del professorat, i seran desenvolupares al complet en la propera edició de l’Observatori.